PLA DE CONVIVÈNCIA

PLA DE CONVIVÈNCIA………………………………DESCARGAR PDF
CEIP SA CASA BLANCA
1.- CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE EDUCATIU
1.1.- Descripció de les característiques del centre i de l’entorn que siguin rellevants
per a l’elaboració del pla de convivència
El CEIP Sa Casa Blanca està situat a la localitat amb el mateix nom, Sa Casa Blanca, és
un barri de Palma, situat a prop de Sant Jordi, de l’Aeroport de Son Sant Joan, i de Son
Ferriol. El seu nom es deu a un hostal pintat de blanc devora el camí a Manacor, en el
límit de les possessions de Son Mir, Son Aixaló, Son Cilis i Son Bauçà.

La possessió de Sa Casa Blanca tenia, l’any 1876, 51 quarterades, la majoria incultivables
del Prat de Sant Jordi. Amb la dessecació del pantà, prospera l’actual nucli de població, el
creixement del qual està condicionat pel trànsit aeri de l’aeroport i el trànsit viari de la
carretera de Manacor. El desviament de la carretera ha fet que Sa Casa Blanca hagi
guanyat en tranquil·litat i es veu un augment de població.
Pel que fa als serveis i centres socials, la barriada compta amb:
– Centre Educatiu: CEIP Sa Casa Blanca.
– Centre sociocultural: Associacions de veïnats.
– Religiosos: Església de Sa Casa Blanca.
– Esbarjo: Plaça amb jocs infantils.
– Transport: EMT (línia 14).
– Oci: dos bars.
A principi de segle XX es van construir a Sa Casa Blanca dues escoles que encara avui
es conserven: una “Escuela de niños” i una “Escuela de niñas”, això encara es pot veure i
llegir a cada una de les façanes, amb lletres de pedra.
La nostra escola és un edifici antic que data de l’any 1929. En el seus inicis, hi havia dos
mestres: un mestre per l’escola de nins i una mestra per l’escola de nines, amb dos
habitatges per a cada un, situats a cada costat de l’escola de nines. Les escoles rebien
els nins i nines dels horts i vaqueries del voltant. Després d’un temps tancades l’escola de
nines, es va reobrir durant el curs del 1982.
Actualment comptam amb vuit aules, una d’Educació Infantil i cinc aules de primària, amb
diferents capacitats espacials. A la torre dreta de l’edifici hi ha una aula per la PT i una
aula per l’AL, un espai pel material escolar i pel material de música, informàtic i allà també
tenim els servidors, RAC, portàtils…
A la torre esquerra tenim una aula i un espai pels mestres.
Amb l’augment de la matrícula d’alumnes el centre es fa evident un manca d’espai, per
aquest motiu es va sol·licitar l’adequació de l’escola de nins.
1.2.- Estudi i valoració de la convivència al centre, amb la identificació i l’anàlisi dels
aspectes que afavoreixen o dificulten la convivència
Els conflictes més freqüents són causats per conflictes d’interessos entre els alumnes del
centre, els quals, en ocasions, no disposen dels recursos necessaris per actuar de
manera assertiva davant el conflicte.
Els conflictes, en general, són causats per:
– Baixa tolerància a la frustració.
– Incapacitat de respondre assertivament a provocacions dels companys.
– Manca de control emocional. Tenen dificultats per expressar les seves emocions
i/o projectar-les convenientment.
– Dificultats per posar-se en el lloc dels altres. En aquest sentit, cal destacar que
sovint escola i família fan recomanacions diferents a l’hora d’actuar davant un
conflicte, la qual cosa dificulta el desenvolupament de la capacitat empàtica.
Altres conflictes són:
– Alguns alumnes manifesten actituds insolents davant les observacions dels
professors: mirades incrèdules, gests despectius, desviant la seva mirada, en
alguna ocasió, fins i tot, algun alumne arriba a desafiar a algun mestre. Cal
esmentar que aquest tipus de conductes són minoritàries.
– Desmotivació d’alguns alumnes.
– Manca d’intensitat en les tasques escolars i manca en la realització dels deures
per a casa.
– No compliment de les normes en temps de classe.
– Falta d’autoritat del mestre degut a la visió que en tenen per influència familiar, de
la comunitat i de la societat en general.
1.3.- Estudi i valoració del tractament de la igualtat entre ambdós sexes i situacions
de violència per qüestió de gènere.
La millor prevenció és la coeducació que té com a objectiu promoure una educació que
potencia la igualtat real d’oportunitats entre al·lots i al·lotes, entre homes i dones.
La coeducació cerca l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de gènere, la
integració explícita de la perspectiva de gènere als continguts d’aprenentatge i el respecte
per la diversitat de l’alumnat.
La coeducació i el respecte per la diversitat de les diferents opcions sexuals de les
persones són elements cabdals per treballar en el respecte i la igualtat.
1.4.- Respostes que el centre dóna a aquestes situacions. Implicació del
professorat, implicació de l’alumnat i de les famílies. Davant dels conflictes es
donen diferents respostes atenent a les circumstàncies en què es produeixen
Quan es donen a l’aula intervé el mestre que en aquell moment està amb els alumnes
aturant la situació conflictiva i dialogant amb els alumnes implicats; ajudar als infants a
reflexionar davant el que ha succeït i cercar amb ells altres estratègies per solucionar-ho.
Si el comportament ho requereix i el tutor/a ho considera convenient, s’imposarà una
tasca a cumplir. Si la situació és repetitiva es crida als pares per informar-los. Quan el
tutor/a esgota tots els recursos intervé el/la director/a. En el cas que el conflicte perduri en
el temps i s’incompleixi greument el ROF, s’informarà a la comissió de convivència.
Si el conflicte té lloc a l’hora de l’esbarjo el resolen els mestres que estan de guàrdia
utilitzant el mateix procediment citat anteriorment i informant al tutor/a de l’infant.
Quan el fet es considera greu o molt greu es posa una incidència i s’informa als pares.
En totes les situacions el procediment a emprar és:
– Aturar la situació conflictiva.
– Escoltar les parts afectades i fer que s’escoltin entre elles.
– Analitzar el desencadenant del conflicte.
– Reflexionar sobre si la solució triada és la més adequada i si es podia solucionar
d’una altra manera evitant situacions agressives.
– Si es fa malbé a instal·lacions o es produeixen danys materials, s’han de restituir.
– En tot moment s’ha d’aplicar el ROF i el Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel
qual s’estableixen els drets i deures dels alumnes i les normes de convivència als
centres docents sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.
1.5.- Relació amb les famílies i amb els serveis i recursos del seu entorn i de la
comunitat (serveis socials, sanitaris, …)
Sistemàticament els tutors mantenen entrevistes amb els pares els dilluns de 14:00 a
15:00, essent flexibles en aquells casos en què els pares no poden acudir en aquest
horari o en casos d’urgència. A més a més, l’equip directiu manté reunions amb l’AMIPA.
Amb els Serveis Socials s’han establert reunioons al llarg del curs per traspàs
d’informació, presa d’acords i seguiments d’aquests acords.
A nivell de casos puntuals s’estableixen relacions amb els professionals sanitaris del
municipi, ja siguin metges, psicòlegs i/o psiquiatres.
2.- OBJECTIUS QUE ES PRETENEN ACONSEGUIR AMB EL
DESPLEGAMENT DELS PLANS A FI D’ASSOLIR LA FINALITAT
GENERAL DE MILLORAR LA CONVIVÈNCIA ALS CENTRES EDUCATIUS
El nostre projecte pretén:
Objectius finals
1.- Construir un entorn escolar on l’alumnat i la resta de comunitat educativa es sentin
segurs, acollits i considerats com a peça important dins la comunitat. Potenciant la
tolerància, el respecte, la no violència, l’acceptació de la diversitat, la solidaritat, la igualtat
i el rebuig de qualsevol forma de discriminació.
2.- Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat potenciant el desenvolupament
individual i social.
3.- Promoure la implicació de les famílies.
4.- Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa.
5.- Prevenir els conflictes. Adquirir habilitats per a la prevenció.
6.- En cas de conflictes, gestionar-los de forma positiva. Resoldre pacíficament els
conflictes.
7.- Abans dels càstigs, promoure l’ús dels reforços positius i el diàleg.
8.- Conèixer i valorar positivament els valors i les normes de convivència, així com
aprendre a actuar d’acord amb elles.
9.- Respectar els drets humans i els drets dels infants com a paradigma des del qual
parteix el centre a l’hora d’articular el model de convivència.
Objectius a mig termini
1.- Implicar tota la comunitat educativa en la cura de l’entorn.
2.- Aconseguir que tots els components de la comunitat educativa se sentin acollits,
segurs i considerats.
3.- Integració dels alumnes dins la seva aula i dins la comunitat escolar.
4.- Dotar als/les alumnes de competències que ajudin al seu desenvolupament personal.
Hem d’aconseguir que l’alumnat senti pertinència al grup.
5.- Avançar perquè la comunitat escolar sigui un lloc on la multiculturalitat i la diferència
siguin valors per a la convivència (tots som diferents però iguals d’importants).
6.- Consensuar i assumir les normes reforçant el seu compliment.
7.- Convertir el pati de l’escola en un lloc educatiu.
8.- Educar l’alumnat en la tècnica de la mediació com a recurs per a la resolució dels
conflictes.
Resum:
Eduquem les persones: – Integració en el grup – Entorn segur – Habilitats socials i
desenvolupament moral.
Cuidem l’entorn: – Entorn físic agradable – Escola oberta.
Cuidem la convivència: – Multiculturalitat i diferència com a valor – Consens de normes –
Mediació – El pati un espai educatiu.
3.- PROPOSTES DE FORMACIÓ PER A TOTA LA COMUNITAT
EDUCATIVA, ADREÇADES A LA PREVENCIÓ I LA GESTIÓ POSITIVA
DELS CONFLICTES
La formació específica sobre la convivència i la resolució de conflictes pensam que és
necessària per millorar les pautes d’actuació que potenciïn un clima favorable en el
centre.
Es fa necessari introduir la formació permanent del professorat en el complex món de les
relacions interpersonals en el centre: mediació escolar, habilitats socials, resolució de
conflictes, estratègies per fomentar la participació, intervenció davant problemes de
conducta, violència a les aules, maltractament entre companys, etc.
Es potencia la relació entre companys de classe mitjançant sessions de tutoria. Es duran
a terme sessions de tutoria setmanalment durant les quals els tutors i l’equip docent
organitzaran dinàmiques de cohesió, coneixement mutuu i tallers d’habilitats socials.
En el marc d’un centre que fa una aposta decidida per l’aprenentatge cooperatiu, totes les
dinàmiques de cohesió emmarcades en l’àmbit A de cohesió de grup són un eix clau per
afavorir un bon clima de convivència. Així com les estructures de l’àmbit B són claus per
afavorir un treball cooperatiu dins l’aula.
4.- ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS
PROPOSATS
Activitats per a la consecució d’objectius:
Objectiu 1.- Implicar a tots els membres de la comunitat educativa en la cura de
l’entorn.
– Estalvi de matèries primeres i reciclatge. A les classes, als patis i tot el recinte escolar.
Muntar tallers i activitats per afavorir el reciclatge a l’escola.
– Manteniment de l’hort escolar.
– Sortides escolars a camps d’aprenentatge, granges escola, punts de reciclatge, etc.
Objectiu 2.- Aconseguir que tots els components de la comunitat educativa es
sentin segurs, acollits i considerats.
– Entrada de nins i nines: El professor/a tutor/a rebrà als alumnes a l’entrada del centre i
l’acompanyarà fins a la classe als cursos inferiors.
– Quan algú tingui un problema que no calli les seves pors, el que sent, el que li molesta,
que ho comuniqui al professor, tutor, alumne mediador, equip directiu, etc.
– Educació emocional. Quan un infant manifesti els dolors físics o estats d’ànim,
problemes familiars, etc. S’ha d’escoltar, tranquil·litzar… i prendre les mesures adients.
– Organitzar activitats lúdiques que possibilitin el coneixement i les bones relacions entre
l’alumnat dels diferents nivells: sortides escolars, Jaia Quaresma, festes, …
– Quan sigui necessari, seguir fent les derivacions oportunes a un gabinet psicopedagògic,
assistentes socials etc.
Objectiu 3.- Aconseguir que els alumnes es sentin integrats dins l’aula i dins
l’escola.
– Programa DECIDEIX: activitats a tutoria per fomentar l’atenció, el treball amb grup i les
relacions personals.
– Aprenentatge cooperatiu. Totes aquelles activitats del l’àmbit A que fomenten la cohesió
del grup, el coneixement mutuu…
– Observació sistemàtica de la participació en jocs i de la relació que s’estableixen en el
grup i tenir en compte els nins i nines que estan poc integrats.
A partir de les observacions fetes s’han de posar en pràctica programes d’intervenció
pels casos més significatius (nins aïllats,rebutjats ,tímids o amb altres problemes) i s’ha
de decidir qui els du a terme i a quin nivell.
Objectiu 4.- Dotar als alumnes de competències que els ajudin al seu
desenvolupament personal.
Habilitats bàsiques:
– Saludar, demanar perdó, demanar per favor, demanar disculpes.
Habilitats socials :
– Relacionar-se bé, aprendre a resoldre els problemes sense caure en l’agressivitat ni
la passivitat, aprendre a regular-se interiorment i a controlar emocions.
Objectiu 5.- Avançar perquè la comunitat escolar sigui un lloc on la multiculturalitat
i la diferència siguin valors per a la convivència.
– Realitzaran diferents activitats en el Dia de la Pau per recordar als infants el respecte per
les diferents cultures que tenim.
Objectiu 6.- Consensuar i interioritzar les normes per reforçar el seu compliment.
– Establir normes de centre, d’aula, de pati.
– Les normes han de ser: poques, clares, escrites en positiu i en primera persona del
plural.
– Les normes es treballaran durant tot el curs donant una major importància al principi de
curs.
– Les normes estaran present a l’aula i al centre, la seva elaboració i seguiment es
coordina a través de la comissió de convivència.
– És important que els monitors d’activitats extraescolars, escola matinera també participin
fent complir les normes establertes.
Objectiu 7.- Convertir el pati en un espai educatiu.
Aquest objectiu és una necessitat organitzativa, però també és una necessitat educativa.
Al pati es donen una sèrie d’interaccions entre iguals i és necessari que els possibiliti un
aprenentatge relacionat amb el desenvolupament social i personal de l’alumnat. És un lloc
ideal per posar en pràctica tot el que s’ha treballat a classe referent a actituds de respecte,
cooperació, solidaritat, no discriminació en funció del sexe, la procedència, la religió etc.
Organització de l’espai de pati creant zones de jocs
Els dies que plou molt o fa molt de fred els alumnes es queden a l’aula jugant a jocs de
taula, llegint, parlant,etc.
El pati en temps d’escola matinera es continuarà amb el mateixos criteris d’actuació.
S’establiran diferents activitats a l’hora del pati, com per exemple, corda, jocs de pilota,
jocs populars…
Objectiu 8.- La mediació
És la manera de resoldre constructivament els conflictes. Els conflictes són
consubstancials a la vida però depèn de com els resolem, segons la solució el conflicte
seguirà igual o augmentarà.
– Formació dels educadors ja s’han fet cursos de formació sobre resolució de
conflictes, pràctiques restauratives, en els propers cursos es seguirà amb la formació
permanent per tal de millorar-la en aquest tema.
– Formació de l’alumnat: Els tutors parlen amb els/les alumnes sobre temes
relacionats amb la mediació.
– Què és i quan es produeix un conflicte. – Conflictes més comuns del centre.
– Conseqüències d’un conflicte mal resolt. – Escolta activa.
– Solucions que normalment s’adopten. – El diàleg com alternativa.
– Necessitat d’expressar sentiments. – Posar-se al lloc de l’altre.
– La mediació com a tècnica.
Llocs per solucionar els conflictes. Aquests espais que han d’ajudar als alumnes implicats
a analitzar els conflictes sorgits i cercar solucions.
Hi ha d’haver dues cadires, una amb una boca i l’altre amb una orella. Els nins s’asseuen
a cada una segons els toqui parlar o escoltar.
En aquests espais poden resoldre els conflictes sols, o demanar ajuda a l’alumne
mediador o inclús del professor/a si no poden resoldre el conflicte tot sols.
Els mediadors
Seran 2 alumnes de 5è o 6è de primària (el mateix nombre de nins que de nines). Seran
elegits per dos anys, així cada any es renovarà el 50% ja que els alumnes de 6è marxen.
Els elegits reben formació complementària sobre aspectes relacionats amb la mediació.
En començar el curs triaran un eslogan i duran un distintiu triat per ells perquè el altres
alumnes els reconeguin. A final de curs contaran la seva experiència als altres alumnes i
als mestres.
Implicació de la comunitat educativa
El projecte implica a professorat, alumnat ,personal no docent, monitors (escola matinera,
Act. extraescolars) i quan sigui possible, i altres entitats ciutadanes.
Tasques:
L’equip directiu: funció de dinamitzador i relació amb els distints estaments. El director/a
serà el responsable de dinamitzar i convocar les reunions amb el claustre i l’AMIPA.
El claustre de professors/ professores: el pla de convivència s’ha de dur a terme per tot
el claustre i hi ha d’haver un coordinador encarregat de posar en marxa les distintes
tasques a dur a terme.
Comissions:
Comissió de convivència: aquesta comissió és l’encarregada de dissenyar, coordinar,
traslladar als cicles i recollir les propostes de feina que es determinin. Serà l’encarregada
de plantejar temes i debats així com activitats. El responsable proposarà activitats
formatives pel professorat.
La seva funció és organitzar els espais del pati per tal de què compleixin una zona lúdica i
educativa. Implicarà als alumnes a fi d’organitzar els jocs i fer-los responsables del seu
manteniment. Se reuniran cada trimestre per coordinar el projecte.
En el cas de incidències greus es convocarà una reunió amb la comissió de convivència i
en el consell escolar es comentaran els casos a tractar.
El coordinador de convivència té les funcions següents:
a) Coordinar les accions previstes en el pla de convivència.
b) Fer de nexe de relació de la comunitat escolar amb l’Administració educativa i amb
l’institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, sens perjudici de les competències de
representació legalment atribuïdes al director del centre.
Aquesta comissió estarà constituïda per:
– El director del centre, que la presideix.
– L’orientador del centre.
– El coordinador de convivència.
– Un representant dels professors, elegit entre els docents del centre per ells
mateixos.
– Un representant dels pares i tutors legals dels alumnes, designat per l’associació
de pares i mares més representativa del centre.
Comissió de medi ambient: encarregada de fer propostes ecoambientals, de cara a
l’escola i serveis externs. Organitzar sortides escolar dins l’àmbit de reciclatge.
Comissió de sortides: S’encarregaran de l’organització i de la tramitació de tot el referent
a les sortides i activitats escolars (autocars, horaris, circulars… ).
Comissió de festes: S’encarregaran d’organitzar les festes programades dins la PGA i
d’altres que puguin sorgir dins l’àmbit escolar.
Comissió de patis: Vetllar pel bon funcionament del patis, organització dels jocs,
adequar els espais i materials, facilitar l’us del material i valorar el bon funcionament i fer
els canvis pertinents.
Coordinadora activitats extraescolars:
Aquesta persona serà el responsable d’organitzar les activitats educatives a l’hora de
les activitats extraescolars.
– Programa d’escola matinera i activitats extraescolars.
– Coordinació amb l’APIMA per a la realització d’activitats extraescolars.
Alumnat
És imprescindible la participació de l’alumnat en aquest projecte i en la vida del centre.
Així podrem educar en la responsabilitat i farem que es sentin part de la comunitat
educativa.
Les seves tasques podrien ser:
– Encarregats de l’hort i el pati junt amb els professors responsables d’aquest apartat.
– Els /les alumnes mediadors de 5è i 6è ajuden en la resolució de conflictes que es donin
entre l’alumnat de primària.
– Participen en l’organització de jocs de pati, s’encarreguen de la distribució, recollida i
manteniment dels jocs de pati.
– Participen en la revisió i consens de les normes.
– Participen en l’avaluació sobre les diferents activitats que conformen el projecte.
És important implicar a les famílies i altres organismes socials en el projecte ja que pretén
treballar habilitats per a la vida i l’escola només sols és una part d’ella.
Activitats que es treballaran a tutoria
Pràctiques restauratives
– Cercles de check-in / check-out.
– Cercles per expressar neguits o inquietuds.
– Cercles restauratius per a resolució de conflictes.
Programa DECIDEIX
– Activitats a tutoria per fomentar l’atenció.
– Activitats per fomentar el treball amb grup.
– Activitats per fomentar les relacions personals.
Aprenentatge cooperatiu
– Activitats de l’àmbit A: cohesió del grup, el respecte, el coneixement mutuu…
– Dinàmiques i estructures pròpies de l’aprenentatge cooperatiu.
5.- PROTOCOL D’ACTUACIÓ DAVANT UN POSSIBLE ASSETJAMENT
ESCOLAR
Totes les mesures adoptades en aquest document tenen com a finalitat millorar la
convivència al centre. En el cas que es sospiti la possibilitat d’assetjament escolar és
posarà en marxa el Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar
de les Illes Balears de la Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa.
REFERÈNCIES NORMATIVES
•Llei Orgànica, 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació.
•Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, modificada per la Llei Orgànica 8/2013,
de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
•Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels
alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb
fons públics de les Illes Balears (BOIB núm.: 187 de 23 de desembre de 2010).
•Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a
les Illes Balears. (BOIB 19/07/2014, núm.97). Modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig
(BOIB núm. 64, de 21 de maig de 2016).
•Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació
secundària obligatòria a les Illes Balears. (BOIB 16/05/2015, núm.73). Modificat pel Decret
29/2016, de 20 de maig, (BOIB núm. 64, de 21 de maig de 2016).
•Protocol de detecció, comunicació i actuacions per a alumnes transsexuals i transgènere
als centres educatius de les Illes Balears. Direcció General d’Innovació i Comunitat
Educativa.
•Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar de les Illes Balears.
Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa.

 

Esta entrada fue publicada en DOCUMENTS INSTITUCIONALS. Guarda el enlace permanente.