CONCRECIÓ CURRICULAR

CONCRECIÓ CURRICULAR

INDEX

1.Definició de les línies educatives del centre i del marc comú de referència en relació amb els elements del currículum:
1.1. Objectius de cada una de les etapes.
1.2. Tractament de les competències clau.
1.3. Criteris metodològics.
1.4. Criteris d’avaluació i de qualificació.

2.Les programacions docents.

3.Criteris generals de promoció i de titulació quan correspongui.

4.La concreció dels mecanismes per a l’adopció de les decisions generals del procés d’avaluació, quan no hi hagi consens (a Educació Primària)

5.El tractament de la lectura i de les tecnologies de la informació i la
comunicació al llarg de l’etapa (Educació Primària i ESO).

6.Les mesures de coordinació entre els cursos, cicles i departaments.

7.Els programes de reforç als alumnes amb matèries pendents i el seguiment dels alumnes repetidors.

1.Definició de les línies educatives del centre i del marc comú de referència en relació amb els elements del currículum:

El currículum està integrat pels elements següents:
-Objectius: Són els referents relatius als èxits que l’alumne ha d’assolir en finalitzar el procés educatiu, com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.
-Competències: Són les capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de l’etapa per aconseguir dur a terme activitats adequadament i resoldre problemes complexos eficaçment.
-Continguts: Són el conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que
contribueixen a assolir els objectius de l’etapa educativa i a adquirir competències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que s’organitzen en àrees.
-Estàndards d’aprenentatge avaluables: Són les especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i que concreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura; han de ser observables, mesurables i avaluables i permetre graduar el rendiment o l’assoliment aconseguit. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandaritzades i comparables.
-Criteris d’avaluació: Són el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels alumnes. Descriuen allò que es vol valorar i que els alumnes han d’aconseguir, tant en coneixements com en competències. Responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.
-Metodologia didàctica: És el conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzades i planificades pels professors, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats.

1.1. Objectius de cada una de les etapes.
Adequació i concreció dels objectius per a l’etapa d’educació infantil.
1.Descobrir i conèixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i
aprendre a respectar les diferències.

2.Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants.

3.Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals i en les seqüències temporals i espacials quotidianes.

4.Desenvolupar les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb més seguretat i confiança en si mateixos.

5.Relacionar-se positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i de relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.

6.Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió:
•Iniciar-se en una llengua estrangera.
•Iniciar-se en la lectura i escriptura.
•Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació.
•Iniciar-se en el control del moviment, el gest, el ritme i els llenguatges visual, plàstic i musical.

7.Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats lògico-matemàtiques.

8.Participar i gaudir de les manifestacions culturals presents a l’entorn, conèixer les més identificatives de les Illes Balears i respectar les dels altres llocs.

9.Adoptar hàbits bàsics d’higiene i salut corporal i alimentària.

10.Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement i construcció de les emocions mitjançant el joc i el moviment.

Adequació i concreció dels objectius per a l’etapa d’educació primària.

1. Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar-hi d’acord, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadaniai respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

2. Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateixos, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge i esperit de superació i emprenedor.

3. Adquirir habilitats per a la prevenció i per a la resolució pacífica de conflictes, que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relacionen.

4. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones, i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

5. Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, tant oralment com per escrit, de manera que puguin ser emprades com a llengües de comunicació i d’aprenenatge, i desenvolupar hàbits de lectura.

6. Adquiriren almenys una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeti expressar i comprendre missatges senzills i desenvolupar-se en situacions quotidianes.

7. Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la vida quotidiana.

8. Conèixer els aspectes fonamentals de les ciències naturals, les ciències socials, la geografia, la història i la cultura, especialment els corresponents a les Illes Balears, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus.

9. Iniciar-se en la utilització, per a l’aprenentatge, de les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davantels missatges que reben i elaboren.

10. Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i audiovisuals

11. Valorar la tasca ben feta com a condició necessària per a l’aprofitament eficaç dels aprenentatges

12. Valorar la higiene i la salut, acceptar el prop i cos i el dels altres, respectar les diferències i emprar l’educació física i l’esport com a mitjans per afavorir el desenvolupament personal i social.

13. Conèixer i valorar els animals més propers a l’ésser humà i adoptar formes de comportament que n’afavoreixin la cura.

14. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

15. Fomentar l’educació viària i actituds de respecte que incideixin en la prevenció dels accidents de trànsit.

16.Desenvolupar-se com a persones lliures, creadores del seu propi futur.

1.2. Tractament de les competències clau.

Competències: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de l’etapa per aconseguir dur a terme activitats adequadament i resoldre problemes complexos eficaçment.

A l’article 6 del decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears s’estableix que les competències del currículum són les següents:
-Competència en comunicació lingüística
-Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
-Competència digital
-Aprendre a aprendre
-Competències socials i cíviques
-Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
-Consciència i expressions culturals

Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament, es dissenyaran activitats d’aprenentatge que permetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència al mateix temps.
Es potenciarà el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

1.3. Criteris metodològics.
La nostra escola creu que l’aprenentatge ha d’estar basat en diferents metodologíes per tal d’aconseguir els millors resultats possibles i l’adquisició de les competències bàsiques. Les metodologíes que empram són basades en llibre de text o quaderns de feina per algunes assigantures i també, per projectes on s’aplica el treball cooperatiu. A l’educació infantil es treballa per tallers d’aprenentatges, racons i projectes.

Educació primària
●Metodologia globalitzada de manera que els diferents continguts es veuen des de diferents àrees i estan enmarcats en un context determinat, afavorint així la seva associació i integración. Aquest enfoc multidisciplinar es perfila com es més adequat perquè els aprenentatges que els nins i nines realitzin siguin significatius.
● Metodologia flexible en relació a les diferents situacions d’aprenentatge, per exemple els aspectes d’organització d’espais i temps i els aspectes d’organització dels agrupaments d’alumnes.
● Metodologia on hi hagi aprenentatge constructiu. Cercam que l’alumne sigui el constructor del seu propi aprenentatge, i que relacioni els seus coneixements i experiències prèvies amb els nous continguts. El mestre guiarà, ajudarà, posarà exemples i donarà models per contribuir en aquest procés.
● Metodologia on l’aprenentatge sigui significatiu. Partirem dels coneixements previs dels infants. L’objectiu és modificar els esquemes de coneixement previ que l’alumne té per uns de nous que incorporin els nous coneixements adquirits.
● Metodologia activa i participativa. Donarem especial importància a les activitats en grup, la planificació i execució de tasques en grup per afavorir la cooperació. El diàleg i la conversa formen part imprescindible de la nostra metodologia. Pel que fa al tipus d’activitats, no oblidarem les activitats introductòries, les de correcció i les de devolució.
● Metodologia que donarà importància al diàleg i la conversa. Cercarem la participació activa per part de l’alumnat i la seva implicació a la dinàmica de la classe mitjançant tècniques com el col•loquis, debats… on ells puguin aportar, defendre i argumentar les seves idees. L’anàlisi de textos, experiències d’altres persones, seran elements clau de la metodologia que permetran desenvolupar la reflexió i l’esperit crític per part de l’alumnat.
● Metodologia que valora el joc. Per aconseguir la motivació i la relació entre els integrants del grup. El tret lúdic d’una activitat serà proporcional al grau de motivació per part de l’alumnat.
● Metodologia que desenvoluparà la creativitat. Afavorirà en tot moment les produccions personals i originals sobre les activitats repetitives i produccions estereotipades.
● Metodologia basada en l’atenció a la diversitat. Adequació del procés d’ensenyança-aprenentatge als diferents ritmes d’aprenentatge. Preparació d’activitats complementàries, d’ampliació o aprofundiment, dirigides a aquells alumnes amb menys necessitats d’ajuda o que resolen les tasques amb més rapidesa.
● Metodologia que valorarà la cooperació front a la competició. L’organització cooperativa de les activitats d’aprenentatge afavoreixen la maduració i l’enriquiment personal, també ajuda a respectar les diferències entre els companys.

Educació infantil

• El treball per projectes propicia que les activitats d’aprenentatge es realitzin amb un alt grau de motivació: organitzar els continguts d’aprenentatge entorn a problemes o temes proposats pels nins afavoreix que s’impliquin i es responsabilitzin del propi aprenentatge i, el que és més important, que aprendre tingui un sentit.
• El treball per racons i tallers és una manera d’organitzar els espais de treball del grup/classe delimitant-los i dotant-los dels materials i estris necessaris per realitzar les activitats d’ensenyament-aprenentatge. En els racons i els tallers els nins i nines individualment, en parella o en petit grup, treballen simultàniament. Ho fan tot jugant, manipulant, fent hipòtesis, experimentant, verbalitzant i/o registrant gràficament el procés i/o els resultats.

1.4. Criteris d’avaluació i de qualificació.

Criteris generals
L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat és contínua, tenint en compte el progrés dels alumnes en funció de les àrees del currículum i en relació als objectius i a les competències bàsiques.
S’han d’establir uns indicadors d’avaluació que siguin mesurables i quantificables.

Avaluació inicial
A principi de curs es durà a terme una avaluació inicial per conèixer el nivell de competència curricular del qual parteixen els alumnes. D’aquesta manera, també es poden detectar possibles dificultats d’aprenentatge individuals i establir un pla d’actuació per donar resposta.

Avaluació i atenció a la diversitat
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat ha de ser individualitzada atenent a les característiques pròpies de cada nin. Els alumnes amb NESE seran avaluats en funció del criteris establerts a la seva adaptació curricular.

Sessions d’avaluació
L’Equip Directiu coordina les sessions d’avaluació. A principi de curs es concreta el calendari d’avaluació a la PGA.
Es farà una sessió trimestral amb l’assistència de tot l’equip docent que intervé a cada aula. En aquestes sessions es comenta l’evolució d’aprenentatge de l’alumnat i es fan les observacions pertinents que quedaran recollides a l’acta d’avaluació.

2.Les programacions docents.

Durant el mes de setembre es revisen i / o s’elaboren les programacions docents de les diferents matèries. Aquestes programcions es recullen al document pertinent quedant així com el recurs per anar desenvolupant les sessions. Cada mestre penja la seva programació a l’intranet de la xarxa del centre.

3.Criteris generals de promoció i de titulació quan correspongui.

A l’hora de decidir la promoció o no promoció d’un alumne al següent curs, es tendran en compte els següents criteris:
• Ha superat els objectius mínims de les àrees instrumentals:
No promocionaran quan tenguin:
– 4 o més àrees suspeses
– 3 àrees quan una d’elles és instrumental
– 2 àrees instrumentals
• Que els aprenentatges no assolits no impedeixin a l’alumne seguir amb aprofitament el nou curs.
• Nivell de maduresa de l’alumne.
• Hàbits de feina i grau d’autonomia personal.
• Característiques i ràtio del nou grup.
• Ha de ser una decisió consensuada de l’equip docent. En cas de desacord, es prioritzaria la decisió del tutor amb l’aprovació de l’equip directiu.
• S’ha de fer una acta de reunió amb la família, després del segon trimestre, a la qual consti que s’ha comunicat la possible repetició i s’adjunti el pla de prevenció de la repetició duit a terme.
• En el cas d’alumnes NESE, tenir en compte l’adaptació curricular.
• Si per algun motiu, l’alumne promocionàs sense assolir alguns objectius, es farà un informe del tutor i es faran les adaptacions curriculars pertinents

4.La concreció dels mecanismes per a l’adopció de les decisions generals del procés d’avaluació, quan no hi hagi consens (a Educació Primària)

• Ha de ser una decisió consensuada de l’equip docent. En cas de desacord, es prioritzaria la decisió del tutor amb l’aprovació de l’equip directiu.
• Dins la sessió de la segona avaluació es proposaran aquells alumnes que apunten a no promcionar. Es farà una tutoria amb els pares i/o tutors per tal d’informar la possibilitat de no promoció de l’alumne. Aquesta reunió quedarà registrada amb un full de tutoria que signaran tots els presents.
• Dins la sessió de la tercera avaluació ja s’ha de prendre la decisió de promoció, l’equip docent estudiarà per separat cada cas tenint en compte la singularitat de cada alumne/a, atenent a la naturalesa de les seves dificultats i analitzant si aquestes li impedeixen veritablement seguir amb èxit el curs següent, així com les expectatives favorables de recuperació.

5.El tractament de la lectura i de les tecnologies de la informació i la comunicació al llarg de l’etapa (Educació Primària i ESO).

Tractament de la lectura:

Objectius generals:
• Fomentar l’interès i el gust per la lectura a través de diferents tipus de textos (contes, poemes, endevinalles…) i desenvolupar l’hàbit lector.
• Afavorir la comprensió lectora des de totes les àrees, matèries i àmbits del currículum.
• Utilitzar la lectura com a font d’informació i entreteniment.
• Potenciar l’ús i la dinamització de la biblioteca d’aula.
• Aprofitar recursos digitals i audiovisuals per desenvolupar les capacitats lectores.
• Estimular l’ús de fonts documentals complementàries al llibre de text, tant en suport imprès com en suport digital i audiovisual.
• Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica mitjançant el tractament de la informació.
• Contribuir al desenvolupament de la competència lingüística en l’alumnat.
• Desenvolupar hàbits de respecte i de cura envers els llibres i la biblioteca.
• Orientar les famílies sobre la necessitat de crear un ambient familiar favorable a la lectura.
Estratègies relacionades amb l’aprenentatge de la lectura
Abans de la lectura
1. Motivar els infants a llegir. Per això caldrà que els professors seleccionin les lectures a treballar i decideixen el tipus d’ajudes a donar perquè la lectura sigui un èxit.
2. Establir els objectius de lectura. Ensenyar els infants a proposar-se objectius de lectura que els interessin i que siguin adequats. Així, per seguir les instruccions i/o normes d’un joc, per obtenir una informacio de caire general, per aprendre, per revisar un escrit propi, per plaer, per comunicar un text a un auditori, per practicar la lectura en veu alta.
3. Activar el coneixement previ. Tenir present que el bagatge dels infants no es homogeni i que aquest condiciona la interpretació que es construeix. Aquest coneixement previ no esta constituït únicament per conceptes sinó per expectatives, vivències, interessos molt relacionats amb l’àmbit afectiu i que intervenen en l’atribució de sentit del que llegeixen.

Després de la lectura
• Recapitular. Fer una recapitulació del que s’ha llegit.
• Identificació del tema. De què tracta aquest text?
• Identificació de la idea principal. Quina és la idea més important.
• Clarificar. Demana aclariments o explicacions sobre dubtes que planteja el text.
• Preguntar. Formula una o algunes preguntes la resposta de les quals fa necessària la lectura.
• Preveure. Fa prediccions, hipòtesis ajustades i raonades sobre el que queda per llegir.
• Elaboració del resum: El resum es una autèntica estratègia d’elaboració i organització del coneixement, és una tècnica excel•lent per al control de la comprensió.

A l’aula d’educació infantil hi ha una bilioteca i cada dia es dedica una estona a treballar en aquest racó per tal de provocar la curiositat i l’hàbit lector. Igualment es realitzen tallers de contacontes setmanalment. A primària cada curs conta amb una bilbioteca d’aula per treballar tots els aspectes abans esmentats.

Tractament de les tecnologies de la informació i la comunicació al llarg de l’etapa

La competència digital es tracta de manera transversal a totes les àrees, etapes i cursos.
Els alumnes de 5è i 6è treballen distintes matèries amb tabletes (snappet).

Utilitzam les TIC com un mitjà, no un fi. A grans trets podem dir que són un recurs per obtenir informació sobre les diferents àrees, és a dir, com a recurs pedagògic relacionat amb el currículum. Facilita l’aprenentatge i el desenvolupament d’habilitats respectant el nivell i ritme de cada infant. Ens permetrà atendre a la diversitat de l’alumnat, realitzar treballs en grup o individuals, treballs de recerca o investigació, ens permetran treballar les diferents competències, fent especial atenció a la seva utilització per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, competència en comunicación lingüística i tractament de la informació i competència digital.

Objectius:
Per al professorat
-Potenciar l’ús dels ordinadors i anar-los emprant poc a poc a totes les activitats del centre.
-Potenciar l’ús de les pissarres digitals que tenim a les aules.
-Continuar amb la construcció de la web de l’escola.

Per a l’alumnat
-Fomentar l’ús dels equipaments TIC
-Consensuar unes normes d’ús dels ordinadors i les pissarres. Fer-los conscients de la necessitat del seu ús sense oblidar els efectes negatius que un ús inadequat podria tenir.
– Emprar les TIC com un recurs més de l’aula, fent activitats adaptades a cada nivell.
-Cercar i donar informació a través de l’ordinador.

6.Les mesures de coordinació entre els cursos, cicles i departaments.

Som un CEIP d’una unitat d’educació infantil i tres de primària. A principi de cada trimestre s’el•labora un calendari de reunions d’equip docent i de claustre. A aquestes reunions d’equip docent quinzenals tractam els diversos temes de coordinació dels diferents grups. Entre altres coses, feim:

• Revisar i aprovar documents del centre.
• Organitzar i estructurar la programació i consensuar activitats, metodologia i avaluació.
• Actualitzar el material d’aula.
• Informar i valorar l’avaluació i el seguiment de l’alumnat
• Distribuir l’horari de suport, desdoblaments i grups flexibles d’acord amb la normativa vigent i amb el vist i plau de la directora.
• Seguir els acords presos en les reunions.
• Programar i desenvolupar activitats amb famílies.
• Programar sortides escolars.
• Programar activitats conjuntes inter-cicles.

En el més de setembre es realitzen reunions entre els distints tutors per fer un traspàs de informació referent a cada un dels alumnes. A més, des de l’equip de suport s’informarà d’aquells alumnes que necessitin una atenció educativa específica i qualsevol altra informació que es consideri pertinent.

Durant el mes de juny s’organitzen reunions amb el departament d’orientació de l’IES per passar la informació dels alumnes que acaben l’etapa de l’Educació Primària.

Es realitzen reunions de l’equip d’orientació amb l’equip de suport del centre tres vegades al mes, on es fa un traspàs de informació sobre els casos valorats i avaluats i es realitzen les noves demandes pertinents.

7.Els programes de reforç als alumnes amb matèries pendents i el seguiment dels alumnes repetidors.

• Programa de reforç als alumnes amb matèries pendents:

• Atenció individualitzada, que podrà venir donada pel mateix mestre i/o els mestres de suport i recolzament escolar.
• Reforç educatiu per part del tutor i els especialistes tot d’una que es detectin dificultats d’aprenentatge es procedirà a fer un reforç educatiu.
• Desdoblaments de grups, quan els espais i recursos humans ho permetin per tal d’incidir més en l’aprenentatge de l’ alumne des del punt de vista organitzatiu. S’afavoreix un treball més adaptat i una atenció més personal
• Tallers per treballar continguts de manera pràctica i manipulativa. D’aquesta manera s’ajuda als alumnes amb matèries pendents.
• Implicació familiar en tot l’aprenentatge de l’alumne. Consideram la família peça fonamental per ajudar a fixar els aprenentatges. Per això els tutors mantindran reunions periòdiques amb les famílies per tal d’implicar-los en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills/es.

• El pla d’atenció a la diversitat és el document que regula els processos relacionats amb les mesures dirigides a aconseguir l’èxit escolar.

Full de seguiment

PLA DE PREVENCIÓ DE LA REPETICIÓ
CARACTERÍSTIQUES DE L’ALUMNAT CURS:_____________
Alumne NESE: NO SI Tipus: DEA IT CPHE
Prevenció de repetició.

HISTORIAL EDUCATIU DE SUPORT Ha rebut reforç i/o suport educatiu en cursos anterior? NO SÍ
ordinari PT AL Altres
Especificau nivell i àrea: ___________________________________

S’han fet adaptacions? NO SI
Tipus: ACA ACNS ACS
Especificau àrea: _________________________________________

AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES Comprensió lectora

Expressió escrita

Càlcul

Resolució de problemes

Altres

DIFICULTATS I NECESSITATS QUE PRESENTA L’ALUMNE/A

PLA DE TREBALL
OBJECTIUS PLANTEJATS
CONTINGUTS A TREBALLAR

PERSONAL DOCENT IMPLICAT PT AL Altres___________________
MESURES ORGANITZATIVES DEL CENTRE Suport individualitzat: __________ sessions setmanals a les àrees de __________ amb PT AL Altres
Suport en petit grup: __________ sessions setmanals a les àrees de __________ amb PT AL Altres
Suport dins l’aula: __________ sessions setmanals a les àrees de __________ amb PT AL Altres
Desdoblament: __________ sessions setmanals a les àrees de __________ amb PT AL Altres

Altres mesures:

RESUM D’ACTUACIONS Material diversificat, específic…
TEMPORALITZACIÓ

AVALUACIÓ

IMPLICACIÓ DE LA FAMÍLIA. ACORDS PRESOS

Sa Casa Blanca, a …………… de …………………………….. de 201…..

Signatura del tutor/a Signatura del pare, mare o tutor legal

Signatura dels especialistes implicats Vist i plau del directora
Segell del centre

Esta entrada fue publicada en DOCUMENTS INSTITUCIONALS, INFORMACIÓ DE INTERES, INICI. Guarda el enlace permanente.